El Poblenou celebra la seva catalanitat

Un centenar de persones van recórrer els carrers del Poblenou i del Clot, des de Can Saladrigues fins a la plaça del Mercat del Clot, en el Correllengua celebrat el passat 26 de novembre. Aquesta iniciativa a favor de la nostra cultura, sorgida de la societat civil catalana, és una proposta per a la defensa i promoció de la llengua catalana oberta, participativa i popular, i una manera festiva de celebrar la catalanitat, al carrer, de manera socialitzadora.

Les activitats van començar a la plaça de Can Saladrigues, a les 11:30h del matí, amb l’actuació de la Colla Bastonera del Clot. En acabar va començar una cercavila que va recórrer tota la Rambla del Poblenou, acompanyada pels Bastoners del Clot, els Diables del Poblenou, el Lloro i el Bomber dels Gegants del Poblenou.

La cercavila va finalitzar el seu recorregut a la plaça del Mercat del Clot amb noves actuacions dels Bastoners, el ball del Lloro i el Bomber dels Gegants del Poblenou i la lectura del manifest del Correllengua 2011.

La comissió del Correllengua 2011 del Poblenou i el Clot va ser formada per les següents entitats i col·lectius: Assemblea de Joves Independentistes del Clot, Assemblea de Joves del Poblenou, Ateneu del Clot, Ateneu Popular Octubre, Ball de Bastons del Clot, Colla del Drac del Poblenou, Colla de Diables de Poblenou, Colla de Gegants del Poblenou, Endavant (OSAN) Clot-Poblenou i la Federació d’Entitats Clot-Camps de l’Arpa.

Manifest del correllengua 2011

(escrit pel cantautor Cesk Freixas)

Existència i consciència:hi som, i sabem que hi volem ser. Tenim l’avantatge de ser-hi, i això ningú ens ho podrà negar. La constatació de la vida d’un poble és la seva pròpia existència, encara que això soni obvi, encara que sembli simple i absurd. No hi ha res més important que saber-se viu, perquè és precisament aleshores que podrem arribar a la consciència. I la consciència, això sí, m’atreviria a dir que ho és gairebé tot.Hi ha dos tipus de consciència: la negativa i la positiva. La primera és la reacció al toc d’alerta que, per exemple, ens fa arribar la UNESCO: cada dues setmanes mor una llengua. És una afirmació terrible, però tan certa com la nostra existència. El coneixement d’aquesta notícia provoca una reacció, la consciència positiva, aquella que, davant d’una idea que pot perjudicar el nostre poble i qualsevol dels seus trets identitaris, fa que activem un sistema de protecció, basat, principalment, en una cultura de defensa. Per tant, una cultura agredida, minoritzada i sotmesa, que ha de sobreviure gràcies a la voluntat de la seva gent, lluny de la protecció que suposa la normalitat cultural i la democràcia institucional.Però tot això, ja ho sabem, té uns culpables que hauríem de poder assenyalar sense cap mena de temor. Una llengua com la nostra, recolzada en una nació sense estat i, per tant, sense un ple reconeixement internacional, ho té realment complicat per seguir fent anys i fer-los amb bona salut. La opressió nacional que pateix el nostre poble és tan ampla que fa mal. Però a la vegada hi estem tan acostumats, i tot plegat ens sembla d’allò més arrambat a les normes de convivència democràtica, que ja ens hem fet amics del ‘què hi farem’, del ‘no s’hi pot fer res’. Sortir d’aquesta prudència per arribar a l’activitat i a l’activisme cultural és només una qüestió nostra. Nostra i de la nostra voluntat.És per això que avui és important que estiguem celebrant dues de les coses més transcendentals que, encara al segle XXI, conservem els catalans: l’existència i la consciència. Hi som, i sabem que hi volem ser. Un principi que ens ha fet hereus de les batalles més simbòliques per salvaguardar la nostra llibertat nacional. Una llibertat que no és legal, que no tenim a nivell administratiu, però que seguim treballant cada cop que parlem la nostra llengua. Del Capcir a la Llitera, de la Segarra al Camp de Túria, de l’Alcoià a Formentera.La millor manera de conèixer el territori és recorrent-lo. La millor manera de conèixer la llengua és llegint-la i parlant-la. I això és el que ens ajuda a fer el Correllengua. Any rere any, i enguany un any més, seguim reivindicat l’autodeterminació i la riquesa lingüística. Condemnem, un any més, la falta de drets democràtics, l’opressió cultural.Un any més, seguim al país. Perquè ens pertany. I perquè tenim un deute amb la dignitat.Visca la llengua i la cultura catalana! Visca els Països Catalans!