viernes, 5 de octubre de 2012

Brutal asesinato en la etnia Huaorani

En un sector cercano a Lorocachi, al sur de Pastaza, 60 miembros  de la tribu indígena Tagaeri, pertenecientes a la etnia amerindia Huaorani y habitantes del Parque Nacional de Yasuní, han sido brutalmente asesinados. Los motivos y los autores de la matanza aún se desconocen.

Kiromo Boya, dirigente de la Organización de la Nacionalidad Huaorani de la Amazonia Ecuatoriana (ONHAE), junto con la Asociación de Mujeres Waorani de la Amazonia Ecuatoriana (AMWAE), responsabilizan de los acontecimientos a las empresas madereras del sector, las mismas que estarían interesadas en ampliar su área de intervención forestal en la reserva.
 
Reportes de la Policía, contrarios a dichas declaraciones, señalan haber visto al jefe de la tribu Tigüino, perteneciente a la misma etnia amerindia que los Tagaeri, exhibiendo la cabeza de uno de los guerreros. De ser así, sería la primera vez que se comete este tipo de crímenes entre miembros de la misma nacionalidad y del mismo tronco antropológico.
 

 
 
El Parque Nacional de Yasuní es famoso por su extraordinaria y única biodiversidad. En 1989 la UNESCO declaró al parque como Bio-reserva y Herencia Cultural debido a su excepcional diversidad y la presencia de los pueblos Taromenane y Tagaeri.
El Gobierno nacional ecuatoriano declaró 700.000 hectáreas del parque “Zona Intangible”. Esta declaración implica que la zona ha de ser protegida de la minería, la extracción petrolífera, la tala de árboles, la colonización o cualquier otra actividad que pudiera alterar la biodiversidad y la cultura etnológica de la zona.
 
 
Indígenas Tagaeri. Fuente: Spiider.com
 
 
Para conocer la vida de los Tagaeris, mostramos un vídeo donde se graban a alguno de sus miembros reivindicando su derecho a vivir del mismo modo que sus antecesores
 

domingo, 22 de enero de 2012

Mobilitzacions en defensa del CAP Paraguai

Uns 60 veïns, convocats per l’Associació de Veïns de Paraguai-Perú i per l’Assemblea Verneda-Sant Martí, es van manifestar la tarda del passat 19 de gener davant del Districte de Sant Martí en defensa del Centre Atenció Primària del carrer Paraguai. El veïnat també es van reunir amb el gerent del Districte que els va confirmar que, de moment, el centre no es tancarà.


Les mobilitzacions en defensa d’aquest CAP ja fa setmanes que duren. Dimecres 18 de gener hi va haver una assemblea extraordinària en la que també es va tractar aquesta mateixa problemàtica.



Carta oberta del veïnat a Eduard Freixedes, Regidor del Districte de Sant Martí i al Consorci Sanitari de Barcelona del Districte de Sant Martí:


Senyors, els fem arribar les 1007 signatures de veïns pel manteniment del CAP Paraguai, contra tot tipus de desmantellament.
Els volem fer palès que mentre manteníem converses sobre el CAP Paraguai, contra el que ens havien assegurat en la reunió mantinguda a la seu del Districte, hem assistit a un procés de fets consumats, de DESMANTELLAMENT del CAP, a saber:


- No obertura el dia 9 de gener.
- Retallada de personal, trasllat de tot el personal (metge, infermera i ordenança) i no assignació de nou personal substitut.
- Retallada d’horaris: dels dilluns, dimecres i divendres de 8h a 14h i de dimarts i dijous de 14h 20h, hem passat a dimarts i divendres de 11,30h a 13,15h.
- Tota una sèrie d’actuacions per tal de “persuadir” els usuaris que admetin el trasllat al CAP Besòs.


Lamentem la falta de compliment de les seves afirmacions al respecte i la política de fets consumats contra el manifestat per vostès mateixos.Els demanem i exigim que tornin a la situació anterior de funcionament, la d’abans de festes, amb el personal assignat corresponent i amb els dies i horaris abans esmentats, en cas contrari, pensem que estaran d’acord amb nosaltres, que aquests fets no fan possible una mínima situació de confiança, que permeti un diàleg fructífer per la salut i benestar del nostres veïns.


Desitjant que sigui atesa la nostra petició.

sábado, 14 de enero de 2012

La Cavalcada dels Reis Mags arriba al Poblenou


Centenars de persones van participar el passat dijous 5 de gener, com cada any, en la Cavalcada dels Reis Mags del Poblenou.


L’acte va començar a les 17:15h amb la rebuda de ses Majestat els Reis Mags d’Orient a la cruïlla de l’avinguda Diagonal amb el C/ Selva de Mar. Allà, tots els nens i nenes del barri van poder fer entrega de les seves cartes als patges reials.

Una hora més tard, la Cavalcada es va donar per iniciada. Un grup molt animat i sorollós de tabalers obria el pas a diverses carrosses d’entitats del barri i les tres carrosses dels Reis Melcior, Gaspar i Baltasar. La darrera carrossa era la dels Carboners, un camió ple de carbó per totes aquelles que s’haguessin portat malament el darrer any.

El recorregut que van seguir ses Majestats els va portar pels carrers Selva de Mar, Pujades, Lope de Vega, Diagonal, Tànger, Rambla del Poblenou, Taulat, Marià Aguiló, Pallars i Bilbao.


Pocs minuts abans de tocar les 21h, la Cavalcada va finalitzar davant la biblioteca de Can Saladrigues. Un cop finalitzada, Melcior, Gaspar i Baltasar van tornar a rebre les cartes de desenes d’infants que van voler saludar-los.












martes, 20 de diciembre de 2011

El nou bestiari del Poblenou

L’Estarrufat, l’Estarrufadet i la Víbria, els dracs del barri, ja tenen companyia! El passat divendres 9 de desembre, la Colla del Drac del Poblenou va presentar als poblenovins i poblenvines un nou membre del seu bestiari, el Fènix, au emblemàtica on les hagi.


L’acte que va donar lloc al naixement d’aquesta nova bèstia, va iniciar-se per mitjà d’un cercavila que va recórrer bona part del barri, des de Can Saladrigues fins a la platja. El Fènix va sortir d’un ou en flames i va iniciar el camí de tornada al barri del Poblenou fent el seu ball i envoltat dels membres de la Colla del Drac.


A les 20:30h el Fènix arribava novament a Can Saladrigues. Allà, alguns membres de la Colla del Drac el van presentar a l’Estarrufat, l’Estarrufadet i la Víbria. Finalment, el Fènix va entrar al Centre d’Imatgeria Festiva de Sant Martí, espai en el qual podrem veure’l d’ara endavant.

jueves, 8 de diciembre de 2011

El Poblenou celebra la seva catalanitat

Un centenar de persones van recórrer els carrers del Poblenou i del Clot, des de Can Saladrigues fins a la plaça del Mercat del Clot, en el Correllengua celebrat el passat 26 de novembre. Aquesta iniciativa a favor de la nostra cultura, sorgida de la societat civil catalana, és una proposta per a la defensa i promoció de la llengua catalana oberta, participativa i popular, i una manera festiva de celebrar la catalanitat, al carrer, de manera socialitzadora.




Les activitats van començar a la plaça de Can Saladrigues, a les 11:30h del matí, amb l’actuació de la Colla Bastonera del Clot. En acabar va començar una cercavila que va recórrer tota la Rambla del Poblenou, acompanyada pels Bastoners del Clot, els Diables del Poblenou, el Lloro i el Bomber dels Gegants del Poblenou.




La cercavila va finalitzar el seu recorregut a la plaça del Mercat del Clot amb noves actuacions dels Bastoners, el ball del Lloro i el Bomber dels Gegants del Poblenou i la lectura del manifest del Correllengua 2011.



La comissió del Correllengua 2011 del Poblenou i el Clot va ser formada per les següents entitats i col·lectius: Assemblea de Joves Independentistes del Clot, Assemblea de Joves del Poblenou, Ateneu del Clot, Ateneu Popular Octubre, Ball de Bastons del Clot, Colla del Drac del Poblenou, Colla de Diables de Poblenou, Colla de Gegants del Poblenou, Endavant (OSAN) Clot-Poblenou i la Federació d’Entitats Clot-Camps de l’Arpa.


Manifest del correllengua 2011


(escrit pel cantautor Cesk Freixas)


Existència i consciència:hi som, i sabem que hi volem ser. Tenim l’avantatge de ser-hi, i això ningú ens ho podrà negar. La constatació de la vida d’un poble és la seva pròpia existència, encara que això soni obvi, encara que sembli simple i absurd. No hi ha res més important que saber-se viu, perquè és precisament aleshores que podrem arribar a la consciència. I la consciència, això sí, m’atreviria a dir que ho és gairebé tot.Hi ha dos tipus de consciència: la negativa i la positiva. La primera és la reacció al toc d’alerta que, per exemple, ens fa arribar la UNESCO: cada dues setmanes mor una llengua. És una afirmació terrible, però tan certa com la nostra existència. El coneixement d’aquesta notícia provoca una reacció, la consciència positiva, aquella que, davant d’una idea que pot perjudicar el nostre poble i qualsevol dels seus trets identitaris, fa que activem un sistema de protecció, basat, principalment, en una cultura de defensa. Per tant, una cultura agredida, minoritzada i sotmesa, que ha de sobreviure gràcies a la voluntat de la seva gent, lluny de la protecció que suposa la normalitat cultural i la democràcia institucional.Però tot això, ja ho sabem, té uns culpables que hauríem de poder assenyalar sense cap mena de temor. Una llengua com la nostra, recolzada en una nació sense estat i, per tant, sense un ple reconeixement internacional, ho té realment complicat per seguir fent anys i fer-los amb bona salut. La opressió nacional que pateix el nostre poble és tan ampla que fa mal. Però a la vegada hi estem tan acostumats, i tot plegat ens sembla d’allò més arrambat a les normes de convivència democràtica, que ja ens hem fet amics del ‘què hi farem’, del ‘no s’hi pot fer res’. Sortir d’aquesta prudència per arribar a l’activitat i a l’activisme cultural és només una qüestió nostra. Nostra i de la nostra voluntat.És per això que avui és important que estiguem celebrant dues de les coses més transcendentals que, encara al segle XXI, conservem els catalans: l’existència i la consciència. Hi som, i sabem que hi volem ser. Un principi que ens ha fet hereus de les batalles més simbòliques per salvaguardar la nostra llibertat nacional. Una llibertat que no és legal, que no tenim a nivell administratiu, però que seguim treballant cada cop que parlem la nostra llengua. Del Capcir a la Llitera, de la Segarra al Camp de Túria, de l’Alcoià a Formentera.La millor manera de conèixer el territori és recorrent-lo. La millor manera de conèixer la llengua és llegint-la i parlant-la. I això és el que ens ajuda a fer el Correllengua. Any rere any, i enguany un any més, seguim reivindicat l’autodeterminació i la riquesa lingüística. Condemnem, un any més, la falta de drets democràtics, l’opressió cultural.Un any més, seguim al país. Perquè ens pertany. I perquè tenim un deute amb la dignitat.Visca la llengua i la cultura catalana! Visca els Països Catalans!



sábado, 19 de noviembre de 2011

El Poblenou analitza el funcionament del sistema electoral

Raimundo Viejo, doctor en ciències polítiques i professor de la Universitat Pompeu Fabra, va oferir el passat dimarts dia 8 de novembre una xerrada als veïns i veïnes del barri del Poblenou. La conferència, titulada “El sistema electoral”, va ser promoguda novament pel grup “Indignats del Poblenou” i va rebre l’acceptació esperada per part del públic poblenoví.



“No vull prendre partit de cap ideologia, vull explicar com funciona el sistema electoral des del meu punt de vista” amb aquestes concises paraules, i davant d’un públic molt divers, el professor Viejo va donar per iniciada la conferència celebrada a la biblioteca de Can Saladrigues. El politòleg va realitzar una xerrada d’un caire molt descriptiu, que va desenvolupar perfectament, no sense matisar però, el funcionament actual del sistema polític i electoral espanyol.

Tenim un sistema electoral senzill que respon a una constitució, és a dir, està basat en uns fonaments teòrics. La nostra llei electoral està marcada per les condicions en les que es va crear, és filla d’una transició. Tenim un sistema de govern representatiu en el que nosaltres participem únicament cada 4 anys i en el que els partits són els responsables.

Viejo, davant la contrarietat popular sobre el sistema polític actual, va voler emfatitzar la diferenciació entre la diversitat de vot existent, per tal d’evitar una possible confusió de la ciutadania a l’hora de votar. “El vot nul és el vot contrari al sistema, és a dir, és la forma de vot que més respon a la contrarietat política”.

La llei busca afavorir als grans partits i enfonsar les terceres forces. Per desgracia no hi ha totes les opcions polítiques que voldríem, hi ha únicament les que ens proporciona el sistema polític. Què passa amb els micro-partits? Hem d’anar amb compte i no confiar en les enquestes prèvies a les eleccions. Cal que confiem en el nostre sentit comú, per a mi, el menys comú dels sentits.


Raimundo Viejo va finalitzar el seu discurs amb un torn obert de preguntes i va concloure l’acte , no sense abans però, animar al públic present a participar de forma activa a les properes eleccions del 20 de novembre, tal i com ja va fer el professor Oliveres.

viernes, 4 de noviembre de 2011

Sortides per a la Crisi de la mà d'Arcadi Oliveres




Arcadi Oliveres, economista i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, va oferir el passat dimarts dia 25 d’octubre una xerrada als veïns i veïnes del barri del Poblenou. La conferència, titulada “Sortides per a la Crisi”, va ser promoguda pel grup “Indignats del Poblenou” i va rebre una molt bona acceptació per part del públic poblenoví.



“No totes les crisis són financeres. Però, ara mateix, ens trobem immersos en una crisi generada sobretot per l’especulació financera”, amb aquestes contundents paraules, i davant de més d’una cinquantena de persones, el professor Oliveres va obrir la xerrada celebrada al casal de gent gran de Can Saladrigues. L’economista es va mostrar clarament contrari al funcionament dels sistemes econòmic i polític actuals i va oferir tot un seguit de mesures necessàries per al ressorgiment de l’economia Espanyola.


Entre algunes de les propostes que Arcadi Oliveres va proposar als veïns, cal destacar la implantació de l’anomenada Taxa Tobby, que té com a objectiu fonamental, frenar l’especulació econòmica mundial, i la nacionalització de totes i cadascuna de les banques que hagin rebut ajudes econòmiques per part de l’Estat, seguint l’exemple dels Estats Units. La correcta implantació d’aquestes mesures, ja suposaria per a l’Estat Espanyol al voltant de 200.000.000.000 euros a l’any, és a dir, quatre vegades més del pressupost necessari per a poder combatre la fam al món.


L’economista català també va realitzar una dura crítica contra les caixes d’estalvi, entitats financeres que prometen destinar gran part dels diners que obtenen dels seus clients ens obres socials, però que segons Oliveres, cada cop s’assemblen més als bancs tradicionals. “La caixa de pensions només destina un 20% del seu capital a les obres socials, l’altre 80% és utilitzat per a inflar la bossa d’estalvi de l’entitat”. D’altra banda, el professor es va mostrar clarament a favor de la promoció del nou concepte de “Banca Ètica”.


La banques ètiques, com poden ser l’holandesa Triodos o l’italiana Fiare són la millor de les opcions. Una banca d’aquest tipus, a més de promoure activitats relacionades amb el món de l’educació, la conservació del medi ambient, etc., no intervé en Borsa, no especula amb els teus diners i t’ofereix doble garantia, ja que es tracta d’una empresa que pertany a dos estats alhora, i per tant, en cas de fallida, els seus clients rebrien el suport de tots dos països.


Arcadi Oliveres va finalitzar el seu discurs amb un torn obert de preguntes i va concloure l’acte, no sense abans però, animar al públic present a participar de forma activa a les properes eleccions del 20 de novembre. “El primer pas és anar fins les urnes, això és indispensable. Un cop allà, tenim lliure elecció, podem votar a qui vulguem exceptuant PSC, PP i CIU” va declarar l’economista, entre rialles.